dilluns, 26 de gener de 2009

Allò que el vent s´endugué

Quan hom és petit i es meravella davant la grandària d´alguna cosa, sovint algun adult li etziba allò tan desmitificador de "No pateixis, que quan siguis gran ho veuràs més petit". Val a dir que és cert, però amb comptades excepcions. En el meu cas, una d´aquestes excepcions era el cedre que creixia a recer de l´edifici Punto Blanco d´Igualada, prop de casa. Aquest gegant del món vegetal era un arbre majestuós d´edat avançada que assolia una alçada de 20 metres (només us diré que, vivint com visc a un cinquè pis, si l´hagués tingut davant la finestra de casa, m´hauria tapat les vistes de què tant presumeixo), la capçada del qual abraçava la cantonada de l´edifici a banda i banda, i cal fer constar que no és pas una cruïlla petita. Recordo que quan s´apropaven les festes de Nadal, els operaris havien de menester una grua per guarnir-lo de bombetes, i tot i això només aconseguien d´abastar els primers trams de branques, de manera que la part alta de l´arbre sempre quedava despullada d´enllumenat nadalenc.

Sóc un admirador fervorós dels arbres des de ben petit, un tret meu que de segur no ha passat desapercebut a la gent que em coneix, i és per això que sovint m´embadocava davant el nostre gegant, la grandesa del qual m´ha acompanyat tota la vida. Sabia que ell ja era allà molt abans que jo nasqués, i estava segur que seguiria dempeus en el seu emplaçament molt temps després que jo morís, motiu pel qual l´admirava i l´envejava a parts iguals, convençut com estava que ell tindria la sort de veure una Igualada futura que jo mai no coneixeria. Poc podia imaginar, doncs, que aquest cap de setmana el veuria caure després d´hores de lluita heroica contra un vent titànic.


Sempre havia cregut que les dimensions extraordinàries d´aquest cedre passaven desapercebudes a bona part de la gent pel fet de trobar-se al costat de l´edifici més alt de la ciutat, la proximitat del qual n´aigualia les proporcions, però en això també m´equivocava: avui he pogut comprovar que tot Igualada va ple de la caiguda del gegant arbori, a la qual
s´al·ludeix per fer palesa la magnitud del temporal.

Aquest matí he sortit de casa a l´hora d´habitud, i he pogut veure a la llum del dia i a peu de carrer el buit que ha deixat el nostre petit colós. Segurament molts pensareu que estic sonat (i segurament teniu raó), però he de confessar que he sentit una fiblada de tristor... Què voleu que us digui: el trobo a faltar.


El gegant caigut


Un gegant amb peus de fang


El temporal d´aquest cap de setmana ha castigat tot Catalunya d´una manera despietada, però cal consignar que la comarca de l´Anoia i les seves veïnes immediates han rebut un bon gruix dels vents més intensos d´aquest temporal, els quals han assolit els 202 km/h a Mediona, els 170 km/h a la Llacuna o els 140 km/h a la conca d´Òdena, per posar només tres exemples, tot deixant al seu darrere un panorama desolador difícil de pair: places i parcs amb l´arbrat arrencat de soca-rel o partit per la meitat com si tan sols fossin branquillons, naus industrials sense teulada, façanes arrencades, escampall de vidres, teules i persianes pertot arreu...

Us posaré uns pocs exemples amb noms i cognoms per tal d´acabar d´
il·lustrar l´abast de la desfeta: els vidres del pis superior de la Biblioteca Central d´Igualada (que de moment haurà de romandre tancada al públic) van esclatar, i els finestrals del Museu Comarcal de l´Anoia també han quedat despullats de vidres. El jardí de l´asil del Sant Crist d´Igualada està arrasat, i fins i tot un dels seus arbres va encastar-se a la façana d´un edifici contigu. De la mateixa manera, els desperfectes que ha patit l´entorn històric de la Tossa de Montbui són incalculables i escruixidors, mentre els municipis de Calaf i Santa Margarida de Montbui han hagut de cancel·lar les classes de secundària per la desfeta que han patit els seus instituts.

Tot fa pensar que la natura vol recordar-nos la nostra petitesa.


Desfeta a la plaça de Set Camins d´Igualada (1)


Desfeta a la plaça de Set Camins d´Igualada (2)


Desfeta a la plaça de Set Camins d´Igualada (3)


Desfeta a la plaça de Set Camins d´Igualada (4)


Desfeta a la pineda davant de l´Hotel Amèrica d´Igualada


Nau industrial de la botiga de joguines Drim del polígon d´Igualada


Tanca publicitària als afores d´Igualada

dimecres, 7 de gener de 2009

El primer vestit blanc del 2009

Igualada i la conca d´Òdena, aquest matí


Igualada, aquest matí


La Tossa de Montbui, aquest matí


Montserrat, aquest matí (webcam monestir)