Homenatge a Itàlia

Quina seria la vostra definició de pàtria? Ve´t aquí la descripció que en dóna l´Institut d´Estudis Catalans:

1 1 f. [LC] Terra on hom ha nascut.
1 2 f. [LC] País al qual hom pertany com a ciutadà.

Certament són dues definicions possibles, però he de dir que en cap cas coincideixen amb la meva. Així doncs, a parer meu, el terme pàtria s´hauria de descriure de la manera següent:

1 1 f. [LC] Terra no subjecta als límits geogràfics ni als poders polítics que determinen una nació i on hom se sent còmode d´una manera especial, talment fos a casa seva i s´hi pogués passejar amb espardenyes.

D´acord amb la meva definició, doncs, jo compto amb tres pàtries. La primera és l´Anoia i les seves terres limítrofes anomenades Catalunya (agraeixo a l´amic Jorge aquesta descripció anoiacentralista de Catalunya en resposta al barroer barcelonacentralisme a què el govern català sovint ens té acostumats).

La segona pàtria és l´Argentina, per motius familiars, sentimentals i... Què coi! Per sentit comú, atès que si algú no es deixa seduir per una terra d´una bellesa tan rotunda i variada i per un poble tan acollidor com l´argentí, és senzillament perquè és ben foll.

Finalment, la darrera pàtria és Itàlia, per la qual tinc debilitat des que era petit, i ha estat aquesta dèria immemorial la que m´ha portat a visitar-la força vegades, i he de dir que mai no em semblen suficients, de manera que és segur que hi tornaré tan aviat com em sigui possible. Com no podia ser d´una altra manera atenent el tarannà del poble italià, sempre que m´hi he trobat m´han tractat amb amabilitat i simpatia encisadores, i sempre n´he tornat amb l´ànima una mica més feliç.

Malauradament, la meva pàtria italiana, que estimo i sento tan pròpia com l´anoienca, us ho ben asseguro, viu dies molt tristos. El terratrèmol d´ahir dilluns al centre d´Itàlia, amb l´epicentre proper a la ciutat de l´Aquila, ha deixat un rastre de mort i destrucció que m´encongeix el cor, i ara més que mai necessito recordar la Itàlia alegre que conec i, de pas, retre un petit homenatge a un poble que m´és tan estimat i que m´ha donat tantes satisfaccions.

L´homenatge és, tal com dic, petit i insignificant, però deliciós com el poble a què va dedicat. Així doncs, us convido a recordar la Itàlia alegre que tant m´estimo amb la darrera escena de la pel·lícula Ieri, oggi, domani (Ahir, avui, demà, 1963), dirigida per l´entranyable Vittorio De Sica i protagonitzada pels genials i imprescindibles Sophia Loren i Marcello Mastroianni (versió original subtitulada en anglès).

Forza Italia!!