He sabut que te n´has anat. Sembla ser que et reclamen a alguna altra banda per omplir-ho tot de música, com has fet aquí. Has marxat amb les mans buides, perquè en aquest darrer viatge no has de menester equipatge, i ens has deixat totes les teves pertinences: melodies delicioses amb què has embellit un món que tants i tants personatges foscos com la sutja s´esforcen a enlletgir. És per això que la teva partença ens dol tant, estimat Maurice; mai no hi ha prou persones que sàpiguen fer llum de la fosca com has fet tu. Guardarem curosament les melodies que ens has deixat per tal que en aquest món mai no faltin les teves pinzellades acolorides.
Et demanem un darrer favor abans no siguis massa lluny per sentir-nos: si trobes l´amic David Lean, que de ben segur el trobaràs, fes-li una forta abraçada carregada de gratitud i enyor, i digues-li que el seu llegat segueix omplint-nos l´ànima com el primer dia.
Bon viatge, amic Maurice. Mai no t´oblidarem.
Jordi
Maurice Jarre, compositor(13 de setembre de 1924 - 29 de març de 2009)
Suite de Doctor Zhivago.
Maurice Jarre dirigeix la Royal Philharmonic Orchestra.
Concert d´homenatge a David Lean, 1992.
5 comentaris:
Jo coneixia poques melodies d'ell, només les més conegudes, i la veritat es que m'emocionaven molt. Has escrit un text molt bonic, crec que a ell li hagués agradat llegir-ho, si no ho ha fet ja.
Petons!
Basso
Calia retre un homenatge, encara que fos petit, a qui ha fet aportacions tan valuoses al món de la música.
Una abraçada ben forta, basso!
Petit però sincer. Els petits homenatges , sense grandiloqüències i artificis són els que arriben més directament al cor de les persones; les disfresses acaben cansant, la senzillesa emociona.
Una altre abraçada per a tu i molts ànims per fer més entrades al teu blog, som una quants els qui les esperem amb delit. Ja se que el temps no és una cosa que et sobri, però fas molt bé d'aprofitar-lo per donar-nos coses interessant de llegir.
Basso
Preciós adéu, inspector!
El felicito per aquests quatre ratlles plenes de tendresa i respecte...quantes vegades hem arribat a pensar en els adéus per sempre...
Avui sens falta haig de comentar-li quelcom sobre una nova associació a casa nostra, ja fa dies que volia dir-li-ho i mira...qui dia passa any empeny!
Fins al vespre doncs,
PD no ens faci esperar tant, una altra vegada, home!
Moltes gràcies per la vostra visita, Srta. Bacardit! Ja sabeu que sempre sou benvinguda.
I que n´és de difícil, això de dir adéu, oi? Fins i tot quan no coneixem la persona de manera directa, com és el cas.
Un tonarro immens!!
Publica un comentari