- Actualment, Catalunya rep el 25 % de la immigració de l´Estat, amb què la població catalana ha augmentat en 1.200.000 habitants en tan sols 10 anys. Amb tot, són la Comunitat de Madrid i el País Valencià els que rebran del govern central una partida pressupostària compensatòria per l´augment de població.
- El 25 % de la població d´Extremadura treballa a l´administració pública.
- El percentatge de funcionariat d´Andalusia supera en un 60 % el percentatge de funcionariat de Catalunya.
- El 70 % de la recaptació de les autopistes espanyoles surt dels peatges de Catalunya.
- S´aproven els projectes d´ampliació i millora de les estacions madrilenyes d´Atocha i Chamartín, però es parla d´ajornar el projecte de l´estació de la Sagrera de Barcelona.
Malauradament, la llista de greuges comparatius podria continuar força més enllà, però tampoc no cal allargar l´entrada d´avui fins a l´infinit. Tot fa pensar, doncs, que caldrà canviar allò tan repetit d´"Spain is different" per un emfàtic "Catalonia is different indeed!".
Val a dir que a l´hora de cercar els culpables d´aquesta situació seria molt recomanable fugir de l´actual maniqueisme en què vivim escarxofats (allò altre de "Madrid és l´únic culpable dels nostres mals") i practicar un xic més l´autocrítica, que bona falta ens fa. Dit d´una altra manera: si cada dia et prenen el pèl, o t´agrada que t´engalipin o ets un beneït sense remei.
Darrerament, aquesta evidència ha estat més clara que de costum amb la posada en escena que el PSOE i el PSC han fet de les Escenas de matrimonio de José Luis Moreno, la qual ha acabat tal com era d´esperar: amb l´aprovació dels pressupostos de l´Estat malgrat que el finançament català romangui pendent de resoldre, i que ha estat sacrificat en pro de l´estabilitat del govern central (Ooooh! Quin altruisme tan entendridor! Ploraria d´emoció si tingués sentiments).
Tot plegat em recorda d´una manera inevitable la cançó Puro teatro del compositor porto-riqueny Catalino Tite Curet Alonso, i que va popularitzar La Lupe, l´extraordinària cantant cubana que avui mateix hauria complert 69 anys si no fos pel seu traspàs prematur l´any 1992. Aprofito aquesta avinentesa per convidar-vos a escoltar-la, i ja em direu si la cançó descriu o no (jo trobo que ho fa a la perfecció) el paper del govern català:
Guadalupe Victoria Yolí Raymond, La Lupe
- El 25 % de la població d´Extremadura treballa a l´administració pública.
- El percentatge de funcionariat d´Andalusia supera en un 60 % el percentatge de funcionariat de Catalunya.
- El 70 % de la recaptació de les autopistes espanyoles surt dels peatges de Catalunya.
- S´aproven els projectes d´ampliació i millora de les estacions madrilenyes d´Atocha i Chamartín, però es parla d´ajornar el projecte de l´estació de la Sagrera de Barcelona.
Malauradament, la llista de greuges comparatius podria continuar força més enllà, però tampoc no cal allargar l´entrada d´avui fins a l´infinit. Tot fa pensar, doncs, que caldrà canviar allò tan repetit d´"Spain is different" per un emfàtic "Catalonia is different indeed!".
Val a dir que a l´hora de cercar els culpables d´aquesta situació seria molt recomanable fugir de l´actual maniqueisme en què vivim escarxofats (allò altre de "Madrid és l´únic culpable dels nostres mals") i practicar un xic més l´autocrítica, que bona falta ens fa. Dit d´una altra manera: si cada dia et prenen el pèl, o t´agrada que t´engalipin o ets un beneït sense remei.
Darrerament, aquesta evidència ha estat més clara que de costum amb la posada en escena que el PSOE i el PSC han fet de les Escenas de matrimonio de José Luis Moreno, la qual ha acabat tal com era d´esperar: amb l´aprovació dels pressupostos de l´Estat malgrat que el finançament català romangui pendent de resoldre, i que ha estat sacrificat en pro de l´estabilitat del govern central (Ooooh! Quin altruisme tan entendridor! Ploraria d´emoció si tingués sentiments).
Tot plegat em recorda d´una manera inevitable la cançó Puro teatro del compositor porto-riqueny Catalino Tite Curet Alonso, i que va popularitzar La Lupe, l´extraordinària cantant cubana que avui mateix hauria complert 69 anys si no fos pel seu traspàs prematur l´any 1992. Aprofito aquesta avinentesa per convidar-vos a escoltar-la, i ja em direu si la cançó descriu o no (jo trobo que ho fa a la perfecció) el paper del govern català:
Guadalupe Victoria Yolí Raymond, La Lupe
6 comentaris:
Viendo cómo se está desarrollando el tema de la financiación, me preguntaba cuándo ibas a publicar una entrada como ésta... XD
En fin, prefiero no pensarlo mucho porque me pongo que mala gaita... ¿Cuándo salimos a la calle para defendernos de todos estos ataques?
Se veía que una entrada como la de hoy era inminente, ¿verdad?
Me gusta tu planteamiento de "salir a la calle para defendernos" por lo que tiene de persona valiente y responsable, porque eso es exactamente lo que deberíamos hacer: salir a la calle para reclamar lo que es justo y recordarles quién manda. Y sí, de acuerdo: la población está cansada de la política, de los embustes de los políticos y un largo bla, bla, bla, con lo que buena parte de la gente ha decidido recluirse en su pequeña concha para vivir una vida tranquila (acomodadiza, diría yo). Puedo entenderlo, pero no lo comparto. Una sociedad abúlica es una sociedad mangoneada, que es justo lo que somos, y desvincularse del panorama político no es sólo un acto de cobardía, sino también una irresponsabilidad.
Personalmente, estoy dispuesto a salir a la calle cuando haga falta.
Bon cop de falç!
Quina energia inspector!
Quantes vegades hem comentat el passotisme de la nostra societat? I a quina conclusió hem arribat? A què tant se'ls en fot el que diguem o fem...els fotran el que voldran!
I miri, cada vegada veig més clar que el que els fa més por als polítics és l'absentisme al votar!
Això o que es presenti l'Elvis de Reus! El meu vot el té segur! I si cal pintar de rosa el Palau de la Generalitat! Doncs es pinta i llestos!
Un petonarro!
Salut i república!
PD Jo també m'estranyava que tardessis a fer una entarda d'aquest estil!
I tant, que n´hem parlat vegades, Srta. Bacardit!! Ens n´hem fet tips, oi?
Teniu raó: els polítics foten el que volen; d´això no n´hi ha cap dubte. En qualsevol cas, faran el que voldran si nosaltres els ho permetem (que els ho permetem, ara mateix), i l´absentisme electoral no els ho dificulta pas. Així doncs, tampoc no és cap solució. Per altra banda, no sóc gaire amic de l´absentisme per una raó que a molts els podrà semblar absurda, però que m´empeny a anar a votar sempre (amb més o menys il.lusió, aquest ja és un altre tema): que avui nosaltres puguem votar i, per tant, participar de les institucions, va costar molts anys de lluita i els esforços (i fins les vides!) de moltes persones, de manera que no votar sempre m´ha semblat un acte de frivolitat i ingratitud envers aquelles persones i la seva lluita. Però ep!! Que cadascú faci el que vulgui, per descomptat!! No és pas cap judici, que consti; tan sols és la sensació que jo tinc si em plantejo de no votar.
Possibles solucions, doncs? Potser una societat civil més crítica, exigent i compromesa.
Quant al Palau de la Generalitat de color rosa... Bé, no seria el seu pitjor episodi, oi? I quedaria tot alegrot! ;-)
Un tonarro IMMENS, Srta. Bacardit!!!
Mu bien mu bien todos los comentarios de tipo reivindicativo y político y estoy de acuerdo y tal, pero creo que nadie se ha fijado en lo verdaderamente importante de la entrada.
La Lupe. Qué grande que era esta mujer. Mi admiración y mi amor... Suerte del arte, queridos míos.
jaja, sí, Jorge tiene razón... Y qué gran canción... :)
Publica un comentari