Miss Otis Regrets

Atès que sóc beneitó de mena, sovint em trobo que tinc problemes greus de comprensió de bona part de les coses que s´esdevenen al món. Us posaré un exemple: no entenc ni un borrall de la crisi financera amb què darrerament ens toca esmorzar, dinar i sopar dia sí dia també. Encara us diré més: la meva incapacitat cognitiva és d´un tal grau, que arribo a conclusions estrafolàries, com ara pensar que tot això de la crisi és culpa dels quatre bandarres fills de... del liberalisme (o potser pensàveu en una altra ascendència?) de costum, que són aquells que duen vestit i corbata i es donen aires de grans senyors amb els diners dels altres a la butxaca, amb què fan i desfan sense miraments ni remordiments, capaços com serien de vendre les seves pròpies mares si els en paguessin un bon preu, i als quals, ara que pinten bastos, l´intervenció de l´Estat no els fa pas cap fàstic, per més liberals que diguin que són.

La beneiteria, però, també té els seus avantatges, com són els dons de l´embadocament i la fascinació infinits davant la mestria dels grans genis, que permet de gaudir-ne d´una manera que no coneix mesura. Això és justament el que sempre em passa amb el mestre Cole Porter, les cançons del qual són tan plenes de gràcia i enginy que mai no deixen de meravellar-me.

Aquest popular compositor i lletrista nord-americà va escriure més de mil cançons en el decurs de la seva vida, la majoria per al teatre, i els seus musicals van omplir (i, de fet, encara omplen) les sales d´arreu, molts dels quals han esdevingut clàssics indiscutibles del gènere, bo i convertint Porter en tot un referent, una mena de figura paterna del teatre musical.

Tot això fa al cas perquè una cançó de Porter em ronda pel cap des de fa dies, i voldria aprofitar l´avinentesa per a convidar-vos a escoltar-la. Miss Otis Regrets va ser composta l´any 1934 i, malgrat que és de les poques cançons de Porter que no pertanyen a cap obra teatral, la crec un exemple ben il·lustratiu de la genialitat de l´autor.

En aquesta cançó Porter ens explica la història ben tràgica d´una dama que fa un mal final arran de la coneixença d´un home. Això, comptat i debatut, no té res d´original, però l´enginy de Porter es fa palès en l´enfocament que dóna al tema: la història de la dissortada dama d´alta societat ens la conta la seva serventa, a qui la protagonista, en un excés de zel a observar les bones formes, ha enviat per excusar la seva absència d´un dinar de societat davant la seva amfitriona.

D´aquesta manera, Porter converteix una història tràgica en un relat patètic amb què parodia una determinada classe social que ell coneixia prou bé, atès que era la seva, per bé que no arriba a ser despietat del tot, i deixa entreveure un punt de compassió per aquella gent de vides i costums absurds.

A parer meu, la versió més acurada i fidel a l´esperit de la cançó que s´ha fet fins el dia d´avui és la que lluu la veu d´Ella Fitzgerald, que és justament la que us convido a escoltar tot seguit. I, ja que hi som posats, us n´adjunto la lletra original i la traducció per tal de no deixar escapar ni una engruna de la mestria de Porter:





MISS OTIS REGRETS

Miss Otis regrets, she´s unable to lunch today, madam,
Miss Otis regrets, she´s unable to lunch today.
She is sorry to be delayed,
but last evening down in Lover´s Lane she strayed, madam,
Miss Otis regrets, she´s unable to lunch today.

When she woke up and found that her dream of love was gone, madam,
She ran to the man who had led her so far astray,
and from under her velvet gown,
she drew a gun and shot her lover down, madam,
Miss Otis regrets, she´s unable to lunch today.

When the mob came and got her and dragged her from the jail, madam,
they strung her upon the old willow across the way,
and the moment before she died,
she lifted up her lovely head and cried, madam...
Miss Otis regrets, she´s unable to lunch today.

Miss Otis regrets, she´s unable to lunch today.

Música i lletra: Cole Porter


LA SENYORA OTIS HO LAMENTA

La Senyora Otis ho lamenta, però avui no podrà venir a dinar, senyora,
La Senyora Otis ho lamenta, però avui no podrà pas venir a dinar.
Lamenta profundament el retard,
però la nit passada trobà la desgràcia al Carrer dels Amants, senyora,
la Senyora Otis ho lamenta, però avui no podrà venir a dinar.

Quan es despertà i s´adonà que el seu somni d´amor s´havia esvaït, senyora,
empaità l´home que l´havia dut pel camí de la perdició,
i de sota el seu vestit de vellut
tragué una pistola i disparà al seu amant, senyora,
la Senyora Otis ho lamenta, però avui no podrà venir a dinar.

Quan la gentalla vingué i l´arrossegà fora de la presó, senyora,
la penjaren al vell salze que hi ha al mig del camí,
i, just abans de morir,
alçà la seva bonica testa i plorà, senyora...
La Senyora Otis ho lamenta, però avui no podrà venir a dinar.

La Senyora Otis ho lamenta, però avui no podrà pas venir a dinar.