Un món de mones

- Rússia envaeix Geòrgia sense cap mirament. La comunitat internacional ho "condemna enèrgicament", però no hi fa res (dit d´una altra manera: la comunitat internacional fa la puta i la Ramoneta, no fos cas que ens quedéssim sense gas i petroli, oi?);

- La candidata republicana a la vicepresidència nord-americana, Sarah Palin, afirma que seria capaç de declarar la guerra a Rússia (dona, potser que afluixi una mica! Ni tant ni tan poc! La paraula diplomàcia li sona de res? No se li acut cap altra manera de resoldre els conflictes que no sigui treure els tancs a veure món?);

- Rússia confirma que el proper mes de novembre iniciarà maniobres militars conjuntes amb Veneçuela al Carib (per si algú pensava que els huracans eren l´únic maldecap dels caribenys);

- El president veneçolà Hugo Chávez anuncia en el decurs del seu darrer "espectacle televisiu" l´expulsió de l´ambaixador estatunidenc com a mostra de suport al president bolivià Evo Morales, amb declaracions del tipus "¡váyanse al carajo, yanquis de mierda, que aquí hay un pueblo digno!" (Què deu entendre aquest home per digno? En tot cas, el petroli i el gas tornen a treure el cap com a "instigadors de conflictes")

- Israel es prepara per a un conflicte armat amb l´Iran (algú pot explicar-me què diantre significa el concepte "Terra Santa" i per què l´Iran no es dedica a fer puntes de coixí en comptes d´armament nuclear?)

I un llarguíssim, penós i feixuc etcètera. En moments com aquest, hom no pot evitar d´encomanar-se a Déu, és a dir, Beethoven, en cerca d´una mica de consol: