Les "Ausencias" de Gustavo Germano

Gràcies a l´amic Miguel Vivanco he sabut la mostra d´allò més colpidora que el fotògraf argentí Gustavo Germano ha endegat com a denúncia visual dels crims d´estat comesos durant la dictadura militar argentina encapçalada pel tinent general Jorge Rafael Videla, i que va segar la vida de prop de 30.000 persones en un procés que els botxins anomenaren amb no pas poc cinisme "Proceso de Reorganización Nacional". La mostra fotogràfica, que duu per títol Ausencias, exposa fotografies privades de ciutadans particulars que van ser fetes abans de la dictadura, i que Gustavo Germano va repetir l´any 2006 amb els mateixos protagonistes, bo i procurant de respectar-ne la composició original, però aquesta vegada "amb la feridora presència de l´absència de l´ésser estimat", tal com ha assenyalat amb molt d´encert l´escriptor i periodista argentí Horacio Verbitsky. A continuació en teniu una petita mostra:

Les germanes María Irma i María Susana Ferreira (1970)

María Susana Ferreira (2006)

****

Els germans Raúl i Manuel amb les seves respectives parelles (1973)

Manuel amb la seva parella i la parella del seu germà desaparegut (2006)

****

Laura amb els seus pares (1976)

Laura (2006)

****

Els germans Gustavo (l´autor), Guillermo, Diego i Eduardo Germano

Els germans Germano sense Eduardo

La dictadura militar s´inicià amb el cop d´estat perpetrat el 24 de març de 1976, amb la consegüent deposició de la llavors presidenta de la nació María Estela Martínez de Perón, vídua de Juan Domingo Perón, a qui havia succeït arran del seu traspàs.

Val a dir que el govern d´Isabelita, sobrenom amb què era coneguda la presidenta, havia sembrat la llavor del procés en bona part (per no dir que era la llavor mateixa), atès que durant el seu mandat es dugué a terme una política d´enfortiment de l´acció de govern mitjançant la repressió política i el control dels mitjans de comunicació, que fins comportà el tancament de publicacions opositores. Així mateix, la presidenta Martínez inicià la renovació de la cúpula militar com a part d´aquest procés d´enduriment de controls, personificada en el nomenament de Jorge Rafael Videla com a comandant en cap de l´exèrcit. Posteriorment hem vist com aquestes mesures, entre d´altres efectes, han generat més de 600 denúncies relacionades amb la desaparició de persones durant el govern de "la mujer del látigo" (com ella mateixa va designar-se en una ocasió), i això sols en l´any i mig escàs que va durar el seu mandat. Malgrat tot, i per increïble que pugui semblar-nos, aquesta mala peça ha trobat un exili ben còmode a Espanya, on encara viu, i des d´on recentment s´ha rebutjat la sol·licitud d´extradició presentada després de l´apertura de causes judicials a l´Argentina per crims polítics.

Amb tot, el triomf del cop d´estat militar contra el govern de la presidenta Martínez va encetar una de les etapes més tràgiques i fosques de la història de l´Argentina. La Junta de Comandantes, integrada pel tinent general Jorge Rafael Videla, l´almirall Eduardo Emilio Massera i el brigadier general Orlando G. Agosti, va assumir el poder, i Jorge Rafael Videla va ser nomenat president de facto. És llavors quan s´inicia l´anomenat "Proceso de Reorganización Nacional", que no féu altra cosa que radicalitzar i "depurar" els mecanismes de repressió política preestablerts, i que es va allargar fins l´any 1983. En el decurs d´aquests anys, els segrestos, les tortures i els assassinats dels opositors o de qualsevol individu que pogués ser considerat "subversiu" (habitualment, intel·lectuals, estudiants, sindicalistes, periodistes) esdevingueren el pa nostre de cada dia, i arreu del país hi hagué qui va patir d´una manera o altra la desaparició d´algun familiar o amic, molts dels quals, després d´haver estar torturats, eren sedats i llençats al mar des dels avions del mateix exèrcit. Tampoc són pocs els casos en què, ja en el paroxisme del cinisme, els fills de les víctimes eren adoptats pels mateixos botxins, amb els quals han crescut fins avui creient-los els seus pares vertaders. Tot plegat no és res més que una petita mostra del terror d´estat que va instaurar la dictadura militar per tal d´imposar el seu ordre, amb l´agreujant de la mirada muda i sovint còmplice de l´Església, la qual s´entesta a voler-nos fer creure que predica la paraula de Crist malgrat ens té acostumats a no pas poques intrigues de poder, complicitats dictatorials i tàctiques diverses d´intervencionisme polític arreu del globus, com bé recorden aquestes pintades aparegudes durant l´homenatge que la ciutat argentina de Còrdova va retre als desapareguts locals per la dictadura:






Ausencias, patrocinada per la Casa Amèrica Catalunya, és una exposició itinerant que l´any passat va iniciar la seva anadura a Barcelona, i des de llavors ha visitat les ciutats de Madrid, Cornellà de Llobretat, Lleida, Buenos Aires i Paraná. Encara li resten, però, les cites amb Torí, París o la veïna la Jonquera, entre moltes d´altres. Si teniu la sort de trobar-la al vostre camí, no us la deixeu perdre pas; de ben segur que no us deixarà indiferents.

NI OLVIDO NI PERDÓN.