dimecres 6 d’agost de 2008

Epitalami


Cada vegada que faig la coneixença d´un nou disc de la Maria del Mar Bonet m´emporto una satisfacció ben grata, i el cas del seu darrer treball no ha estat pas una excepció. El disc, que duu per títol Terra Secreta en homenatge al poeta Robert Graves i en referència directa al seu poema The Secret Land, ve amarat dels perfums a què ens té acostumats la cantautora mallorquina: poemes plens de carícies, melodies lleugeres que voleien com un plomissol a l´aire, arranjaments senzills i saborosos com una magrana, salabror de mar i llum mediterrània. Però per damunt de tot trobarem la seva veu preciosa, fresca com una flor que acaba de descloure´s; sempre dolça, sempre elegant. Una veu que, amb el pas dels anys, conserva totes les gràcies i fins en guanya de noves, com ara la calidesa dels greus, que l´han enriquida amb nous colors i li han donat una fermesa i una textura de vellut que fan esborronar com mai.


Us convido a fer-ne un tast, i el bocí que us ofereixo és la meva cançó predilecta del disc, Epitalami, amb música de Joan Bibiloni i lletra del poeta mallorquí Antoni Maria Alcover. El poema de mossèn Alcover, nom amb què l´autor és més conegut, és en veritat la felicitació d´un amic a un altre el dia de les seves noces, i mescla amb mestria la joia i el desig de benaurança de l´amic amb la nostàlgia que sent pel comiat que s´apropa. Us en deixo la lletra:



EPITALAMI


L´aucell dins lo boscatge

canta i més canta, però es veu tot sol:

i per cercar qui momprenga son llenguatge

i amb qui puga niar dins lo ramatge,

sedent d´amor i ditxa emprèn el vol.


L´ametler de la prada

crida la parra que per ell s´enfil,

perquè amb raïms dolços carregada

li vestesca de pàmpol sa brancada

i jugueteig amb ells l´aire gentil.


Surt tendra i agradosa

del cor la cançoneta, tota mel,

i cerca l´eco de la vall frescosa,

perquè la torn dir amb veu misteriosa

i l´enseny a les fonts i aucells del cel.


Aucell amb dolça aimia,

ametler amb la parra pel brancam,

cançó agradosa amb l´eco que volia...

Amic, açò sou vós en aquest dia,

que heu sigueu per a sempre a Déu li clam.


(Mossèn Antoni Maria Alcover)



video

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaja, veig que has decidit entrar a formar part del ciberespai.

El teu blog promet. Ara a veure la constància, sempre tan difícil de mantenir per tots.

Felicitacions

Jordi Vivancos ha dit...

Moltes gràcies per les teves paraules de suport, amic anònim! Certament, la part més difícil és la constància, però si més no ho intentarem; que no sigui dit!

Espero retrobar-te aviat. I no cal dir que sempre seràs benvingut!

Una abraçada.

Anònim ha dit...

Merces per la seva invitació, tot un gest que l'honora i que amb gust accepto. De tant en tant ja aniré ficant el cap per veure les seves reflexions i pensaments.

Jordi Vivancos ha dit...

Doncs perfecte! I si aviseu amb una mica de temps, potser fins i tot us rebré amb cafè i pastes.

Fins aviat!

Anònim ha dit...

Que seria de la seva vida sense el cafè...

Anònim ha dit...

Quin goig, la Bonet! Jo no em canso mai d'escoltar-la. El què més m'agrada és dur-la a l'equip de cotxe quan estic de vacances viatjant pel mig d'un paisatge bonic i solitari. Em fa plorar en moltes ocasions degut a la bellesa de les lletres i de la música. En fi, tot un MONUMENT vivent.